Un senyor madur amb una orella verda

Aquest poema de Gianni Rodari dóna nom al llibre que anteriorment vos he mostrat:

Un senyor madur amb una orella verda:

Un dia, en l’exprés de Soria a Monterde,
vaig veure que pujava un home amb una orella verda.
No era ja un home jove sinó més bé madur,
Tot menys la seva orella, que era d’un verd fosc.
Vaig canviar prompte de seient i em vaig posar al seu costat,
per estudiar el cas de prop i amb cura.
Li vaig preguntar: -Aquesta orella verda que té vostè, senyor,
¿Cóm és de color verd si ja és vostè major?
Pot cridar-me vell - em va dir amb una picada d’ullet-
aquesta orella em queda dels meus temps de xiquet.
És una orella jove que sap interpretar
veus que els majors no arriben a escoltar:
Escolta la veu de l’arbre, de la pedra en el sòl,
del rierol, de l’ocell, del núvol en el cel.
I comprenc als xiquets quan parlen d’aquestes coses
que en l’orella madura resulten misterioses…
Això em va contar l’home amb una orella verda
un dia en l’exprés de Soria a Monterde.

GIANNI RODARI

Perquè la meva orella verda sigui sempre com la d'aquest senyor, atenta, oberta i lliure
i per que a tots encara que no la vegin recordin que la tenen.